PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Bon vespre, companys i companyes,

Em sap greu no haver pogut comparèixer. Així i tot, tenia les entrades al meu quadern i ara aniré adjuntant-les al Folio.

Primer de tot, aquí podreu trobar tota la documentació que parlo o menciono: https://drive.google.com/drive/folders/122K84ajazYutzTtbF81otnVv4Bry4gzR?usp=drive_link 

La primera entrada que voldria parlar és sobre els primers dies de la primera setmana de pràctiques (23 i 24 d’octubre). Com haureu pogut veure anteriorment en les anteriors entrades, les pràctiques porten el títol de “BARRERES LINGÜÍSTIQUES FAMILIARS I EDUCATIVES”, la qual implica dos tipus d’intervencions: la primera una observació i valoració de seguiment a un infant amb necessitats educatives a partir d’un screening, principalment, i altres eines que disposi, i la segona l’organització de tres tallers diferents destinada a tots els contextos possibles de famílies per a apropar-les al context escolar.

La meva primera jornada a l’escola infantil (a Vilafranca de Bonany, Mallorca) on realitzaré la meva intervenció ha estat una experiència profundament transformadora, tant a escala personal com professional. Entrar en aquest espai, ple de vida, moviment i colors, em va fer reflexionar sobre com la psicopedagogia pot ser la clau per a connectar el desenvolupament individual amb les dinàmiques col·lectives. Aquesta escola, dedicada a infants de 0 a 3 anys, no és només un lloc on els petits passen els seus dies; és un espai d’aprenentatge continu i acuradament dissenyat per a atendre les necessitats úniques de cada infant.

L’escola s’organitza en petits grups, amb àrees diferenciades per al joc lliure, l’exploració sensorial i les rutines grupals. Cada racó sembla pensat per a oferir oportunitats d’aprenentatge a través del joc, alguna cosa que reafirma la meva creença en la importància d’un enfocament constructivista en l’educació inicial. No obstant això, el que realment em va captivar no van ser els recursos materials, sinó la sensibilitat de l’equip educatiu per a acompanyar a cada nen en el seu procés.

En observar la dinàmica de les educadores, vaig poder percebre com la paciència, l’empatia i el coneixement pedagògic s’entrellacen per a crear un entorn segur i enriquidor. Vaig pensar el molt que queda per aprendre, no sols des dels textos teòrics, sinó també des de la pràctica quotidiana dels qui fa anys que treballen amb nens petits.

Durant aquests dos primers dies vaig tenir el meu primer contacte amb un dels dos infants que serà el focus de la meva intervenció, ja que l’altre infant (L.) no va venir a l’escola perquè era de viatge. L’infant H. té dos anys i mig, i segons les educadores, presenta unes certes dificultats relacionades amb l’atenció sostinguda i la interacció social, entre altres aspectes que no van mencionar. No obstant això, el que més va cridar la meva atenció va ser la seva mirada curiosa i la seva fascinació pels objectes manipulatius.

Durant el joc lliure, vaig observar com buscava explorar materials sensorials, com a blocs i pilotes de textures, però mostrava una certa resistència quan es tractava de participar en activitats grupals, com l’assemblea. Copia les accions sense saber l’acció conseqüent.

El meu objectiu principal en aquesta intervenció serà observar i comprendre. Partint d’una sèrie d’ítems prèviament definits, analitzaré el seu desenvolupament motriu, cognitiu, social i emocional, entre altres que suposa realitzar un screening de 0  3 anys.

Durant l’assemblea, les educadores van utilitzar targetes visuals per a guiar les rutines. Vaig observar com l’infant no mirava les imatges amb atenció i no s’animava a participar verbalment. No obstant això, quan va començar una cançó amb gestos, el seu rostre va canviar completament: es va il·luminar, va somriure i va tractar d’imitar els moviments dels seus companys/es. Crec que un bon punt de partida serà treballar amb cançons i gestos com a pont cap a la seva participació activa, respectant sempre el seu ritme i preferències.

Aquests dos primers dies no sols em va permetre conèixer l’escola, l’infant i la família, sinó que també em va portar a reflexionar sobre el meu propi rol. Ser psicopedagoga no és només avaluar i proposar estratègies; és aprendre a escoltar, observar i adaptar-se. En un món que sembla precipitat per etiquetar i classificar, la psicopedagogia ens recorda que cada nen té un ritme, una narrativa i una capacitat d’aprenentatge que mereixen ser respectades i potenciades.

En aquesta primera jornada, també vaig enfrontar alguns reptes. El temps d’observació va ser limitat i vaig sentir que a penes vaig començar a entendre les dinàmiques del grup. Encara estic aprenent a trobar l’equilibri entre observar de manera activa sense intervenir massa en les rutines naturals de l’aula. No obstant això, estic agraïda per la disposició de l’equip docent i la tutora de pràctiques que em va permetre preguntar i reflexionar sobre el que vaig observar.

• Bronfenbrenner, U. (1979). The Ecology of Human Development.
• Vygotsky, L. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes.