PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Novena entrada – REFLEXIÓ FINAL 

Després de molts mesos i dies de pràctiques, arribo al final d’aquesta etapa amb una mescla d’emocions. Han estat dies d’aprenentatges, reptes i moltes reflexions. Al llarg d’aquestes entrades he explicat com va ser el procés, des de les primeres observacions fins als tallers amb les famílies. Ara, vull fer un resum de tot el que he viscut i après i el que m’emporto personalment i professionalment.

Quan vaig començar aquestes pràctiques, tenia moltes ganes d’aprendre però també alguns dubtes: Seré capaç d’ajudar als infants? Sabré treballar bé amb l’equip i les famílies? A poc a poc, em vaig anar adonant que no es tractava de ser perfecta, sinó d’observar, escoltar i adaptar-me a cada situació.

En el cas dels dos infants he après molt, sobretot tenint en compte sa saviesa de la meva tutora. Encara que els avanços han estat pocs, cada petit pas ha estat important. H. continua sent un nen molt reservat, i la seva falta d’interès per jugar o relacionar-se m’ha preocupat. Però treballar amb la seva família m’ha ajudat a entendre millor el que necessita: estabilitat, calma i activitats que li donin seguretat. Mentre que L., la situació ha estat diferent. Encara que a casa és comunicatiu, a l’escola li costa molt participar. A través de les observacions i els tallers, he vist com petites adaptacions en les activitats poden marcar la diferència. Per exemple, jocs amb estructures clares i acompanyament l’ajuden a sentir-se més segur.

A més a més, treballar amb les famílies ha estat una experiència increïble. Al principi, en les reunions, tertúlies, tallers, es notava que algunes estaven una mica insegures o fins i tot tímides en participar. No obstant això, a mesura que ens hem anat coneixent, han començat a obrir-se i a compartir les seves preocupacions i les seves esperances.

Una de les coses més importants que he après és que les famílies són clau en el desenvolupament dels infants. Necessiten sentir-se escoltades, especialment quan enfronten barreres com l’idioma o el desconeixement del sistema educatiu.

M’emporto d’aquestes pràctiques molts aprenentatges, però també moltes emocions. M’acomiado amb un somriure en recordar els petits assoliments, les converses amb les famílies i la sensació que cada dia va ser una oportunitat per a créixer.

Ah, clar, també cal mencionar que vaig passar alguns dies a l’oficina d’escolarització basada en els infants de 0 a 3 anys no escolaritzats. Allà vaig aprendre tot el procés que s’ha de fer per a detectar infants amb necessitats educatives i molts perfils de famílies, sobretot nouvingudes, per a trobar la millora manera d’adaptació del fill o fills i la seva família. Adjunto, també, alguns documents que em va donar la tutora de pràctiques referent als no escolaritzats.

Per acabar, companys i companyes, en cada entrada he anat adjuntat el Drive on podreu trobar TOTS ELS DOCUMENTS QUE HE ANAT FENT SERVIR DURANT LES PRÀCTIQUES i que he mencionat en les entrades al Folio.