PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Cinquena entrada.

Ens trobem a dia 18, 29 i 20 de novembre, a la meitat de les meves pràctiques com a psicopedagoga. Sento que aquest repte és tant desafiador com enriquidor. En aquesta etapa, he pogut aprofundir en la comprensió de les necessitats específiques dels dos infants i he après valuoses lliçons sobre la importància de la col·laboració, l’observació detallada i la flexibilitat en la intervenció psicopedagògica.

Personalment, em sento molt més segura en el meu rol. Observar i analitzar el comportament dels infants m’ha ensenyat a parar esment als matisos. H., la tristesa i la falta d’interès del qual pel joc són cada vegada més evidents, mentre que L., amb el seu contrast entre el comportament a casa i a l’escola, em recorda que la psicopedagogia no sols és una disciplina tècnica, sinó també profundament humana, que requereix empatia i adaptabilitat.

Un dels aspectes més significatius d’aquests tres dies ha estat la introducció de l’Escala de Joc (0-24 mesos) adaptada per a L. i H., basada en l’eina descrita per González (Equip d’Atenció precoç del Centre Base de Lleó). Aquesta nova eina me la va facilitar també la tutora, perquè aprofités tot el que em donava per aprendre i veure altres eines facilitadores d’observació. Aquesta escala avalua dimensions com l’interès pels objectes, la interacció social en el joc i la capacitat d’imitació, el joc combinatori i de casualitat, etc.

Resultats preliminars amb l’escala de joc:
-H. Interès per objectes: Mostra un interès limitat, centrant-se únicament en joguines que generen sons repetitius. Evita explorar nous objectes i tendeix a romandre en activitats passives.
Interacció social: No busca compartir el joc amb els altres companys/es, fins i tot en activitats estructurades. La seva comunicació no verbal és mínima.
Capacitat d’imitació: Encara que en el passat imitava accions simples, últimament no mostra intenció de copiar moviments o gestos.
-L. Interès per objectes: Explora els objectes de manera sistemàtica, però sense variar el seu ús. Prefereix alinear peces de construcció i observar-les fixament.
Interacció social: Intenta observar a altres companys/es, però no s’acosta a ells ni interactua de manera activa.
Capacitat d’imitació: Respon millor a estímuls d’imitació quan són gestos facials o moviments manuals bàsics, encara que evita mantenir contacte visual prolongat.

La relació amb la mestra dels infants i amb la meva tutora de pràctiques ha estat clau per a avançar en aquest procés. La mestra, amb la seva experiència i coneixement de l’aula, m’ha guiat en com integrar les meves observacions en la dinàmica i rutines diàries de l’escola. A més a més, valoro positivament com m’ha permès participar activament en activitats, la qual cosa m’ajuda a entendre les reaccions en temps real dels infants. D’altra banda, la meva tutora de pràctiques s’ha convertit en una figura essencial de suport. Les seves reflexions sobre els informes i escales m’han ensenyat a ser rigorosa i a buscar sempre la correlació entre teoria i pràctica. Això reforça la idea que l’atenció psicopedagògica ha de ser sempre integral, considerant tant l’entorn escolar com el familiar.

A meitat d’aquest camí, reflexiono que m’adono del molt que queda per aprendre, però també del progrés aconseguit. Els dos infants m’estan ensenyant que cada infant té el seu propi ritme i que la nostra tasca com a psicopedagogs és oferir un entorn adequat per a créixer. L’Escala de Joc és una eina molt vàlida que ajuda a valorar molts ítems d’observació.

La importància de la col·laboració amb l’equip educatiu i les famílies és cada vegada més evident. Sense ells, qualsevol intervenció quedaria incompleta. Aquesta etapa em motiva a continuar observant, reflexionant i aprenent.

Si és del vostre interès, adjunto algunes recomanacions que la tutora em va esmentar que ajuden a diagnosticar infants amb autisme:

• ADOS-2 (Autism Diagnostic Observation Schedule, Segona Edició): És una avaluació estandarditzada i semiestructurada que mesura la comunicació, la interacció social i el joc en individus sospitosos de tenir TEA. Inclou mòduls adaptats per a nens petits, permetent una observació detallada de comportaments rellevants a l’autisme. Lord, C., Rutter, M., DiLavore, P. C., Risi, S., Gotham, K., & Bishop, S. L. (2012). Autism Diagnostic Observation Schedule, Second Edition (ADOS-2). Western Psychological Services.
• M-XAT-R/F (Modified Checklist for Autism in Toddlers, Revised with Follow-*Up): És un qüestionari de detecció precoç dissenyat per a identificar infants de 16 a 30 mesos que podrien estar en risc de TEA. Es basa en informes dels pares i es complementa amb una entrevista de seguiment per a augmentar la seva precisió. Robins, D. L., Fein, D., & Barton, M. L. (2009). Modified Checklist for Autism in Toddlers, Revised, with Follow-Up (M-CHAT-R/F). Disponible en https://www.maactearly.org/uploads/9/2/2/3/9223642/m-chat-r_f_western_spanish.pdf