PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Setena entrada.

Ens trobem a dia 17, 18 i 19 de desembre, i el passat dilluns 16 de desembre vaig tenir l’oportunitat de participar en el Cafè Tertúlia organitzat per l’equip de l’escola infantil Cucarells i l’EAP Llevant. Aquesta experiència, a més de ser un espai enriquidor, amistós i familiar per a compartir l’escola amb les famílies, va representar una valuosa oportunitat per a comprendre millor les dinàmiques familiars i la importància de construir ponts de comunicació.

El tema principal, “Una mirada respectuosa en l’acompanyament a la primera infància”, va donar peu a moltes reflexions. La sala de psicomotricitat es va transformar en un entorn càlid i acollidor, amb cadires disposades en cercle, xocolata calenta amb ensaïmada. Les famílies van acudir sense els seus respectius infants, però amb interès, i malgrat que algunes mostraven una certa reserva inicial, a poc a poc van anar obrint-se a compartir les seves experiències i dubtes.

En el transcurs de la tertúlia, la mare d’H. es va animar a parlar sobre la seva situació. Va explicar, amb una mescla de tristesa i preocupació, com la convivència amb tres famílies en una mateixa llar havia començat a afectar emocionalment el seu fill. La seva veu tremolava en esmentar que no sabia com ajudar-ho, i aquí va ser quan tant la tutora de pràctiques com la mestra d’H. van intervenir per a oferir-li suport per privat.

L’endemà, la meva tutora de pràctiques em va comentar el que li van dir  a la mare, i em va dir que li van fer èmfasi en la importància d’establir petites rutines a casa que l’ajudin a sentir major estabilitat i responsabilitats. També es van proposar estratègies per a fomentar espais de joc en la llar que no requerissin molts recursos, com a jocs simbòlics amb objectes quotidians o activitats de manipulació sensorial. La mare es va mostrar agraïda i va manifestar que intentaria posar-les en pràctica.

Per privat, quan va acabar la xerrada, pel que fa al cas de L. la seva família va expressar el seu desenteniment, ja que una de les mares va comentar que, encara que el seu fill interactuava amb elles i la germana sense problemes a casa, no entenia per què a l’escola era tan diferent. En parlar sobre la recent avaluació duta a terme amb l’EAP Llevant i l’anàlisi de la seva escala de joc, es va abordar la possibilitat que L. estigués experimentant ansietat social o inseguretats en l’entorn escolar. Aquest punt va generar un diàleg enriquidor entre les mestres i la família, els qui van acordar treballar junts per a crear un ambient més segur per a ell a l’escola.

Per altra banda, les famílies, en general, es van mostrar receptives i compromeses. Algunes van compartir que havien assistit a altres reunions escolars, però que aquest format els havia permès expressar-se més obertament. La proximitat i el respecte en el tracte van ser elements clau per a l’èxit de la tertúlia.

Des de l’equip educatiu i l’EAP Llevant, es va valorar molt aquesta activitat com un espai per a enfortir el vincle entre escola i família. La tutora dels infants va esmentar que aquestes converses no sols servien per a atendre necessitats específiques, sinó que també ajudaven a construir confiança mútua i la interacció entre famílies. No obstant això, també va haver-hi moments de tensió: una mare va expressar sentir-se jutjada quan es parlava d’establir rutines a casa, la qual cosa va generar un breu intercanvi que va haver de ser moderat amb empatia per part de la tutora de pràctiques.

Al final de la sessió, la majoria de les famílies van coincidir que aquest tipus de trobades els ajudaven a sentir-se més part del procés educatiu dels seus fills i filles. Vàries van demanar que s’organitzessin més Cafè Tertúlies amb altres temes, com la gestió emocional dels infants, la conciliació i família amb la feina, o estratègies per a promoure l’autonomia a casa.

Per a mi, aquesta experiència va ser profundament significativa. Vaig poder observar com la comunicació i l’empatia són eines essencials en l’àmbit psicopedagògic. Em vaig adonar que les famílies necessiten sentir-se escoltades i acompanyades, especialment quan enfronten desafiaments relacionats amb el desenvolupament dels seus fills i filles. A més, aquesta trobada va reafirmar la importància del treball col·laboratiu entre famílies, escola i l’equip de suport extern com l’EAP Llevant.

El Cafè Tertúlia em va reafirmar que construir una comunitat educativa forta i cohesionada és possible quan s’aborden els desafiaments amb obertura, sensibilitat i respecte. Espero amb il·lusió futures tertúlies i continuar aprenent d’aquest enriquidor intercanvi. I, sobretot, que em tornin a convidar 🙂

Adjunto, si és del vostre interès, més informació sobre la importància que tenen les famílies en la participació en l’escola:

• Garreta, J. (2012). Famílies i escoles: La participació de les famílies als centres educatius. Ajuntament de Lleida.
• Rodríguez Escandell, L. (2019). Les famílies entren a l’escola: Anàlisi de cas del CEIP Nicolau Calafat [Treball Final de Grau, Universitat de les Illes Balears]. Repositori UIB.