El context familiar com a punt de partida
Tercera entrada.
Després de dues setmanes, i quasi un mes de pràctiques, el 12, 13 i 14 de novembre, vaig tornar a l’escoleta, i vaig familiaritzar-me més amb el context escolar, i els dos infants a observar.
Aquest primer mes de pràctiques ha estat un procés d’aprenentatges, reptes i reflexions sobre el rol que juga l’entorn en el desenvolupament dels infants. A través de l’observació d’H. i L., dos infants amb necessitats educatives i socials complexes, m’he adonat de com els seus contextos familiars i escolars influeixen de manera determinant en els seus comportaments i avanços. És impossible separar el seu desenvolupament dels factors que envolten les seves vides, i aquest mes m’ha permès aprofundir en la importància de comprendre cadascuna de les seves realitats. Cal esmentar que la relació és estreta amb les famílies d’H. i L.
H.: El prové d’una família marroquina, on conviuen tres nuclis familiars en la mateixa casa. Encara que la família, segons afirma la mare, està molt involucrada en la seva educació, les dinàmiques familiars semblen estar afectant directament el seu desenvolupament. Durant les últimes setmanes, he notat amb preocupació que H. està mostrant signes de tristesa, alguna cosa que no havíem observat anteriorment. Ha perdut l’interès per les activitats, no té gana i, el més preocupant, no mostra ganes de jugar. Això em fa pensar en com la sobrecàrrega de responsabilitats i les tensions familiars poden impactar emocionalment a un infant d’edat primerenca.
És evident que H. està travessant un moment difícil, i el seu estat d’ànim sembla reflectir una falta de seguretat i benestar. En una llar amb tantes persones, les interaccions entre els adults i infants poden tornar-se caòtiques, la qual cosa possiblement afecta el seu sentit d’estabilitat i pertinença. També, minva els temps que i poden dedicar al fill. Com a psicopedagoga en formació, em pregunto com podem intervenir per a crear un ambient més segur per a H. , tant dins com fora de l’escola. El joc, que hauria de ser una via de fuita i exploració per a ell, s’ha convertit en una cosa llunyana, com si ja no tingués l’energia ni el desig de participar en activitats que el connectin amb el seu entorn.
L.: És un altre nen amb una realitat complexa, però la seva història és diferent. A casa, L. interactua sense problema amb la seva família, ja que és un nen que es comunica i es mostra més participatiu. No obstant això, a l’escola presenta una gran quantitat de necessitats educatives i socials, la qual cosa fa que el seu comportament variï considerablement segons el context. A l’aula, L. sembla aïllat, no verbalitza ni interactua amb els seus companys/es, mentre que el seu joc és limitat a moments d’exploració sensorial. Mentre juga amb objectes, evita el contacte visual i les interaccions amb altres infants. Aquesta desconnexió amb l’entorn escolar és preocupant, especialment perquè en la seva llar no mostra les mateixes dificultats. Quan venen a dur o a buscar l’infant és totalment diferent, la qual cosa desconcerta a totes les educadores de l’escola.
La contradicció entre el seu comportament a casa i a l’escola em porta a reflexionar sobre els factors que poden estar influenciant el seu desenvolupament tots dos entorns. Escolarment, la tutora ha reconegut que el cas de L. presenta aspectes que requereixen una anàlisi més profunda, per la qual cosa ha autoritzat que el cas sigui avaluat en l’EAP Llevant (anàlisi de casos), i la mateixa família també. Aquesta és una decisió important que marcarà el següent pas en el seu procés, ja que es buscarà un diagnòstic més precís i les estratègies adequades per a abordar les seves necessitats.
L’aula de 0-3 anys és, sens dubte, un espai d’enorme potencial per als nens, però també està ple de reptes, especialment per a aquells amb necessitats educatives i socials complexes com H. i L. Si bé tots dos nens tenen característiques diferents, comparteixen una desconnexió amb els altres i una falta d’interès en les activitats grupals, la qual cosa els impedeix aprofitar tot el que aquest entorn els pot oferir.
Aquest mes ha estat un període en el qual he comprès que les dificultats dels nens no sols es deuen al que succeeix a l’aula, sinó també als contextos que envolten les seves vides. Com a psicopedagoga en formació, m’adono que les intervencions han de ser multidimensionals: tant a l’escola com en la llar. Cada infant porta amb si una història, un entorn i una realitat que hem de respectar i comprendre per a poder donar suport al seu desenvolupament de manera eficaç.
Les reflexions sobre els casos d’ H. i L. m’han portat a valorar encara més el paper de la col·laboració entre escola, família i professionals de la salut. La psicopedagogia no pot limitar-se a una avaluació puntual o a estratègies dins de l’aula; hem de treballar de manera integral per a crear els millors entorns possibles per als infants. Si bé cada nen té un ritme i un procés únic, és essencial ser conscients que l’entorn en el qual es desenvolupen té un impacte profund en el seu benestar i en les seves possibilitats d’aprenentatge i creixement.
- Redalyc. (s.f.). Participación de la familia en la educación escolar. Recuperat de https://www.redalyc.org/journal/4757/475765806002/html/
- CCH UNAM. (s.f.). El entorno o ambiente familiar. Recuperat de https://www.cch.unam.mx/padres/sites/www.cch.unam.mx.padres/files/archivos/04-Entorno-y-ambiente-familiar-LG.pdf
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.