Altres eines d’observació i els objectius de la intervenció
Quarta entrada.
Ens trobem a 19, 20 i 21 de novembre, i recollint els objectius que es tenien establerts en aquestes pràctiques:
OG. Detectar i atendre de manera precoç dos infants de 2 a 3 anys amb necessitats educatives.
OE. Desenvolupar i aplicar programes d’intervenció primerenca adaptats a les necessitats específiques de cada infant.
Reflexiono que a mesura que avancen les pràctiques, em sento satisfeta amb el progrés realitzat i el compliment dels objectius establerts des del principi. He tingut l’oportunitat de treballar amb dos infants amb necessitats educatives, i les observacions realitzades, juntament amb les intervencions dutes a terme, han permès que es compleixin els objectius plantejats.
Sobre l’objectiu general.
Des de l’inici de les pràctiques, he pogut detectar les necessitats específiques de tots dos nens a través d’observacions detallades i l’anàlisi del seu comportament en les activitats quotidianes. H. mostra signes clars de tristesa i desinterès, la qual cosa indica que la seva atenció ha de ser principalment emocional. L., per part seva, té dificultats per a interactuar amb altres infants a l’aula, encara que a casa es mostra més comunicatiu. Aquest mes he treballat de prop amb l’equip educatiu per a ajustar les activitats a les seves necessitats.
Sobre l’objectiu específic.
La intervenció en tots dos casos ha estat individualitzada. Per a H., s’han introduït activitats solitàries que li permetin desenvolupar confiança i motivació, mentre que per a L. hem centrat els esforços a fomentar la seva participació en jocs grupals de manera gradual. Encara que el progrés és lent, es perceben avanços en la seva disposició per a interactuar.
Els objectius s’estan complint, encara que és un procés continu. He après que la intervenció psicopedagògica ha de ser flexible i personalitzada segons les característiques de cada nen. El treball conjunt amb les famílies i l’equip docent és fonamental, i la intervenció ha d’ajustar-se constantment a l’evolució dels infants. Malgrat els reptes, els avanços aconseguits fins ara són satisfactoris, i el procés continua sent una valuosa oportunitat d’aprenentatge.
Quan la tutora em va convidar a realitzar una observació diferent d’H., coneguda com “Haizea Llevant”, em vaig sentir tant intrigada com desafiada. Aquesta proposta representava una oportunitat per a mirar el cas d’H. El nom de l’observació, “Haizea Llevant”, em va fer pensar en una cosa més àmplia, una nova direcció per a l’anàlisi de les seves necessitats.
Aquest tipus d’observació més especialitzada requereix un enfocament més profund, no sols des del cognitiu, sinó també des de l’emocional, social i comportamental, llenguatge, manipulació i postural.
L’observació “Haizea Llevant” pot ser una oportunitat crucial per a fer un pas més enllà en la comprensió de les seves necessitats i trobar les eines adequades per a intervenir. La tutora m’ha proporcionat un marc de referència que em permetrà adaptar millor les intervencions als aspectes més ocults de la seva conducta, com ara les seves emocions i la seva adaptació a l’entorn escolar. Em fa pensar també en la importància de tenir un enfocament holístic en la psicopedagogia, que no sols es limiti als aspectes conductuals o acadèmics, sinó que també valori els senyals emocionals que els infants ens donen.
Aquesta nova observació em recorda que la psicopedagogia no és només un conjunt de tècniques, sinó un procés continu d’aprenentatge i ajust, on el treball en equip amb els docents i la família és crucial per a oferir un suport integral a l’infant.
Planes d’interès:
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.